Catalunya, el poble de Catalunya, necessita un ressorgiment. Amb l’Estatut retallat, sense recursos econòmic (degut a un mal sistema de finançament) i amb els ànims molt baixos entre la població (atur, desencís, atonia) el nou Govern que presidirà Artur Mas hauria de fer un plantejament valent, agosarat, de nou tipus. Una crida a la ciutadania per aixecar el país, en el contet d’un d de País, amb propostes concretes, on cadascú pugui fer la seva feina: el Govern i el Parlament d’una banda, la societat civil de l’altra, i els ciutadans des del seu àmbit personal, familiar i de barri. Un “bon Govern”, per si sol, no se’n podrà sortir sense la participació social, i la complicitat quotidiana de la gent concreta.

Estem en un moment que podria ser històric. Però no tant perquè hagi de canviar el nostre marc jurídic o fiscal de manera imminent, sinó per la possibilitat d’implicar el conjunt dels catalans en un programa de redreçament que permeti a tots i cadascun de nosaltres participar en accions, programes i iniciatives cíviques i socials, per exemple a través del voluntariat i un programa de servei cívic, en la solució de problemes que només des del Govern no es podran aconseguir.

Un programa de país, més enllà dels interessos puntuals i de cada partit, que permeti a cadascú contribuir de manera directa i efectiva en la construcció d’una Catalunya millor.