Millorar Barcelona: propostes fàcils i poc costoses

12 de maig de 2011

Viatjar sempre ha estat la meva gran afició. Viatjo des dels 12 anys per Europa i arreu del món. Allà on he estat m’ha interessat conèixer com és la gent i com viu, quins costums i tradicions (i també quines propostes gastrònomiques i culturals) són pròpis de cada lloc.

Això crec que em dona, ho dic amb modèstia, una certa perspectiva, i sobretot em permet comparar serveis i actituds, i també com han evolucionat les ciutats i els països que he conegut en un lapse que em sembla suficient per extreure alguns conclusions.
Em sembla que algunes ciutats han avançat molt i bé en els darrers quinze o vint anys, an algunes ocasions gràcies a algun esdeveniment internacional. Però sobretot crec que allà on els anys de progrés ecònomic s’han unit a una voluntat cívica i col.lectiva, els resultats són espectaculars, mentre que on aquesta manca de cohesió i sentit de comunitat o de país han mancat, i han primat els interessos individuals, la ciutat o el país han perdut pistonada i la qualitat de vida ha disminuït.
Dit això, permeteu-me una primar afirmació pel broc gros: crec que Bacelona ha perdut embranzida, pistonada. I que des del gran impuls del 92 no ha avançat en la mateixa mesura que altres, al mateix ritme: altres ciutats que li anaven molt enrere ara ens sobrepassen clarament en molts indicadors o bé estan al nostre nivell.
En successius apunts m’agradaria anar desgranant en què baso aquesta afirmació, quins són els llocs que em sembla que ens estan passant al davant i en quins aspectes.
Avanço una altra idea: no es tracta només de manca d’inversions, de diners, sino sobretot de manca de civisme, esperit de servei públic i d’ambició col.lectiva.