L’elecció del gris democristià belga Van Prompuy i la baronessa socialista Cathy Ashton per posar en marxa el Tractat de Lisboa posa de manifest que els autèntics líders europeus (Merkel, Sarkozy, Balkenende, i també Zapatero) no estan disposats a avençar i aprofundir en la construcció europea ni a traspassar més sobirania dels Estats a les Institucions comunitàries. L’elecció ens diu que els nous avenços, si s’han de produir, ja els decidiran ells quan els convingui. Els Estats Nacionals segueixen sent els amos d’aquesta bonica entel.lèquia anomenada Europa.

No són bons temps per als europeistes convençuts ni per a les bones idees peregrines en l’àmbit europeu, perque els que ara manen, més que mai, són els interessos locals  per sobre de cap projecte per fer d’Europa un actor mundial de primer nivell.

Europa és més que mai un projecte romàntic. Lluny queden els temps de decisions valentes i agosarades. Els temps del Tractat de Schengen que suprimeix les fronteres interiors, de la implantació de l’Euro, de la creació dels programes de mobilitat com Sòcrates i Erasmus. I també aquella voluntat de ferro que feu possible la reunificació d’Alemanya, l’ampliació a l’Est i la revaloritazció del Parlament Europeu amb noves atribucions.

L’agenda europea actual es centra en pocs però destacats objectius, i tots ells són econòmics, cap d’ells té a veure amb una aposta per la creació d’un espai de més llibertats, més democràcia, més drets humans i socials, en definitiva, res a veure amb el desenvolupament dels valors intrinsecament europeus.

El primer dels grans objectius de l’actual agenda europea té a veure amb l’energia.  Aquí, es prefereix pactar amb la Rússia de Putin (que intel.ligentment va fitxar l’ex canceller Schroeder per defensar els interesos russos a Europa) abans que apostar pel gasoducte Nabucco, un projecte que donaria a Europa sobirania energètica, o potenciar els acords amb el Magreb (com actualment fa l’Estat Espanyol sense problemes) Quins són els beneficis d’aquest tracte amb Rússia?

El segon té a veure amb la potenciació de l’àrea que formen eslaus i bàltics, cap a Rússia, com a nou centre d’operacions econòmiques, en detriment de l’Europa Mediterrània. La Mediterània està sent neutralitzada,en favor de l’est. I el tercer és l’abandonament del model d’Europa social proposat pels fundadors de la CEE, ara en nom del liberalisme salvatge, exemplificat per la directiva Bolkestein sobre lliure comerç i la croada de la comissària Kroes contra tota corporació amb restes de participació estatal, croada que per cert amenaça també els mercats municipals.

Ens cal un nou impuls per Europa, i l’impuls ha de ser decidit, valent.

D’una banda, cal ampliar l’Europa social i de les llibertats. És un procés al que es poden sumar els països que se sentin a punt per fer-ho i anar-se ampliant. Un procés similar al de la unió duanera de Schengen, de la qual ara forma part fins i tot Suïssa.

En segon lloc, ens cal una Europa que torni a veure de les seves fonts culturals, de la mediterrània. Perquè només la mediterrània ofereix un estil de vida saludable que equilibra treball amb temps social i per a l’oci.

I en tercer lloc, ens cal una Europa amb un lideratge clar, que pugu situar la Unió Europea amb una sola veu al costat dels Estats Units, Xina o Rússia, i que promogui una determinada idea de vida, de societat, vinculada als valors centrats en la persona.