Projecte Xeflis: Nadal Solidari amb els refugiats sirians

4 de novembre de 2019

Finalment una mica com a casa. Així dèien sentir-se els més de 170 refugiats que per fi van trobar acollida i descans al Welcommon Center d’Atenes. Fonamentalment nens, joves i dones (les seves mares en molts cassos), havien arribat a Atenes després d’un llarg periple per terra i per mar, creuant l’Egeu en balses i pagant contrabandistes. El Welcommon és una iniciatva de Wind of Renewal, una entitat grega que treballa pel benestar dels refugiats i que té el suport de l’ACNUR (UNHCR), l’Ajuntament d’Atenes i asociacions com el Greek Forum of Refugees.

El Welcommon és un des Centres on ACNUR va relocalitzar les desenes de milers  de refugiats atrapats a Grècia. Ells haurien volgut seguir camí cap a Europa Occidental, però el tancament de fronteres acordat pels països de la UE (i altres dels balcans) no ho fa possible per ara. No perden l’esperança.

El Centre va ser la seva nova casa, a l’espera d’un destí definitiu. Allí hi van trobar per fi un llit decent en una habitació més o menys privada (familiar, col.lectiva), bany, menjar calent, assistència mèdica, infermeria, i sobrerot suport humà. Un equip professional i un altre de voluntaris s’encarrega de donar-los el suport que ara necessiten.

I és en aquest context que mSocial i ACSAR iniciaren activitats el desembre de 2016 al Centre.

Què s’hi va fer?

El projecte Xeflis aprofità les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis de 2016/2017 per intentar crear al Centre Welcommon una atmòsfera per afavorir la recuperació emocional, la reestructuració de la vida quotidiana i la progresiva integració social dels refugiats.

En el primer grup, una quinzena de voluntaris organitzaren activitats molt diverses per als residents.  Classes d’anglès, informàtica, ús del mòbil, tallers de confecció i altres activitats formatives. Altres treballaren amb les dones per donar-les respir (després de mesos o anys sense cuidar-se i vigilant els nens) recuperar la seva feminitat, ajudar-les a sentir-se segures i orientades. Un grup d’educadors en el lleure organitzaren un esplai per a infants i un altre per a adolescents i joves, sortides de descoberta a la ciutat i la natura, activitats culturals, ginkanes… Especialistes en l’àmbit terapèutic treballaren amb realitat virtual per tractar fòbies que han adquirit degut a la guerra i al seu èxode, i un altre grup muntaren activitats esportives, de meditació i relaxació. Finalment un darrer grup s’encarregà d’activitats d’expresió artistica i musical: cant, música, dansa, percussió corporal, pintura, dibuix, ceràmica…

Aquests refugiats havien aconseguit per fi aturar el seu pelegrinatge i podien iniciar la seva recuperació emocional i plantejar-se un futur. Molts havien perdut les ganes de fer coses i fins i tot de viure, de manera que no era tant senzill facilitar-los les eines i instruments necessaris.

IMG_0187FullSizeRender (3)