Muriel Casals, la bona gestora, la persona amiga

14 de febrer de 2016

Ha fet tantes coses, tant importants i en tants àmbits l’estimada amiga Muriel Casals en favor del nostre país, en l’àmbit social, cultural i universitari que algunes poden quedar amagades per la seva rellevant dimensió política dels darrers temps. Jo vull reivindicar la Muriel gestora universitària, teixidora de complicitats en favor de les universitats catalanes, i en especial del seu impuls a la solidaritat dins la UAB.

Muriel Casals fou vicerectora en l’equip del Rector Carles Solà, i  dirigí les seves relacions internacionals i polítiques solidàries. Com a tal, fou la presidenta de la FAS, la Fundació Autònoma Solidària (http://www.uab.cat/fas), de la que vaig ser director-gerent. Alli vaig conèixer la persona i la professional. Persona propera, càlida, agradable i molt afable en el nivell personal,  sempre es mostrava  empàtica i conciliadora amb els seus col.laboradors. Però alhora estava dotada per una capacitat de gestió i resolució de reptes realment extraordinària, pròpia d’una persona de conviccions profundes, valors humans sòlids i una ètica incorromptible. La Muriel es preocupava pels voluntaris, pels estudiants subsaharians, per l’avanç dels programes de la Fundació.

Gestionar en un campus com el de la UAB és com manar en una gran ciutat. S’hi donen tot les situacions i problemàtiques. Muriel Casals va impulsar la FAS unint en un sol organisme el suport de proximitat (com ara als estudiants amb discapacitat) amb la gestió del 0’7% del pressupost per a cooperació internacional. I ho feu amb fermesa, plantant cara quant calia per garantir els drets socials dels universitaris. Una dona amb empenta, i compromís que donava confiança i serenitat.

El Rector Solà li encarregà l’impuls al gran espai de coordinació de les universitats dels Països Catalans, l’Institut Joan Lluis Vives (http://www.vives.org), i en el seu mandat vam crear un projecte de suport a la reconstrucció de les universitats del Kosovo, i també, posteriorment, al moviment estudiantil democràtic i les polítiques socials de la Universitat de Belgrad, una vegada acabades les guerres. Es pot llegir a la Memòria publicada per la FAS (https://www.uab.cat/Document/874/958/memo%202002_03.pdf)

Muriel Casals estava compromesa amb la solidaritat activa, amb els estudiants cecs, amb cadira de rodes o sords, però també amb els estudiants i professors vinguts d’Europa i fora d’Europa, i amb projectes de solidaritat  activa. La FAS va poder culminar sota  el seu mandat el projecte de reconstrucció del les universitats de Bòsnia, especialment a Tuzla. Podria posar tants exemples del seu suport institucional i personal a la gent concreta. Un d’ells, quan l’avui Regidor de Serveis Socials de Sabadell, Gabriel Fernández, de camí des de l’Uruguai a Catalunya per venir a treballar a la FAS, topà amb l’estructura de l’Estat, que pretenia impedir-ho. Ella, resolutiva, va desbrossar ràpidament la situació i aplanà el camí.

Jo la recordaré sempre per la seva amistat sincera i neta, per la seva clarividència i bon consell. Un exemple de bona feina i de vida. La recordarem mantenint la seva il-lusió per un país lliure i just, per la seva valentia, compromís i alhora la seva tendresa. Sempre.