És possible una “bona política”?

25 de gener de 2016

Els vents de canvi actuals, aqui i allà, ens donaran l’oportunitat de gaudir de “bona política”? Hi ha gent que pensa que si, que la Política en majúscules viu bons moments, i que en són mostres les manifestacions multitudinàries que la ciutadania protagonitza d’uns anys ençà, ja sigui pel dret a decidir, la independència, el dret a l’habitatge o les protestes del 15-M.

“Per la bona política” és un llibre que ha editat la Fundació Catdem, sota la direcció de Joaquim Colominas, que reuneix opinions fresques, valentes i en qualsevol cas molt oportunes de vint-i-tres reconeguts catedràtics, polítics en actiu i observadors de l’actualitat. En un acte a la Casa del Llibre, per cert ple de gom a gom, quatre dels autors s’han aplegat per presentar-lo i intentar sintetitzar-ne les millors idees.

Una primera conclusió: malgrat les diferents òptiques i perspectives dels ponents (Norbert Bilbeny, Miquel Puig, Miquel Reniu i Carles Campuzano) totes les intervencions han destacat la oportunitat actual, i la necessitat, d’implantar, sense més demora, mesures de profunda regeneració democràtica.

Per al professor Bilbeny, catedràtic d’Ètica, cal recuperar una educació que fomenti a l’escola la urbanitat, a la secundària la ciutadania, i a la universitat, la responsabilitat. Les famílies haurien de ser escola d’honradesa. L’educació ens ha fallat i els partits no han estat a l’alçada. En la política hi ha cobdícia, supèrbia, falta d’ètica. Però aquests polítics només reflecteixen una societat on hi ha els mateixos mals.

Miquel Puig,  economista, comença amb xifres que demostren com l’Estat espanyol és ara mateix el més desigual d’Europa. L’explicació rau en “la mala gestió que els polítics del règim han fet de la crisi” Clama per una regeneració a fons, per empoderar el ciutadà i dotar la justícia de mitjans per acabar amb les pràctiques corruptes. Proposa circumscripcions unipersonals, referèndums com a Suïssa, mitjans de comunicació transparents. “A Espanya ningú s’ha penedit de res” afirma. I encara sentencia que “cap dels actuals dirigents polítics demanarà perdó”.

Miquel Reniu, professor de ciència política, considera que alguns que ara parlen de la “nova política” en realitat s’amaguen sota una espessa capa de maquillatge.

Carles Campuzano, l’únic dels quatre plenament actiu en l’arena política, reclama recuperar el bo i millor de la tradició política catalana: l’esperit de diàleg i de pacte. Una Agenda Reformista requereix grans acords de base, diu, com els que van fer possible el gran consens entorn l’educació, la immersió lingüística o el model de salut a Catalunya. Campuzano reclama  “partits menys leninistes, més oberts, amb primàries, que discuteixin idees i siguin escoles de política”.

Un col.loqui viu, i un llibre ple  de propostes interessants. Per la bona política! Doncs a veure si en podrem gaudir.