“No tenim mar, però les nostres llàgrimes podrien omplir-ne un com el vostre”

10 de febrer de 2016

Commou i emociona la història de Nadia Ghulam, explicada amb claredat, precisió i fins i tot humor al TNC, en una obra delicada, tendra però molt dura. “A l’Afganistan no tenim mar, però amb les nostres llàgrimes en podríem omplir un tan gran com el vostre” afirma la jove Nadia, avui feliçment acollida a Badalona, quan recorda la seva infància i adolescència marcada pels bombardejos i la repressió talibans, als quals va sobreviure fent-se passar per un home.

“Vaig treballar en un hort per mantenir tota la meva família. I quan vaig acceptar de construir un pou, des del fons de tot, em vaig adonar que allà dalt hi ha algú, i hi ha àngels, i miracles”.

Passen volant, plens de moments de tot tipus els noranta minuts de l’obra. “El més difícil en fer-la ha estat escollir les paraules justes perque ningú se sentís ofès ni jo afectada”. No us la perdeu.

image image